La Policia Nacional ha recuperat 37 peces arqueològiques de gran importància, procedents d’espoliació, juntament amb 18 peces falses més que es trobaven al museu d’una fundació privadade Figuerola del Camp, a la província de Tarragona. A més, els investigadors han detingut una persona com a presumpte responsable de delictes contra el patrimoni històric, receptació i sostracció de cosa pròpia a la seva utilitat social o cultural.
El mes de juny de 2021 va ser intervinguda en un museu tarragoní una escultura d’un toro d’origen iber procedent d’un espoli comès a la província Còrdova a finals dels anys 90. Durant aquesta actuació, els investigadors van reparar que al museu es exhibien béns arqueològics que per la seva aparença podrien procedir igualment d’espoliació arqueològica. Aquestes sospites van donar peu a l’obertura d’una investigació per aclarir-ne l’origen.
Com a resultat de les indagacions policials els agents van confiscar per mandat judicial d’un total de 55 peces entre les quals hi havia escultures iberes, fragments d’un mosaic romà i altres objectes d’origen celtibèric. Aquests últims van ser traslladades a Saragossa per estudiar-los per tècnics del Govern d’Aragó, mentre que la resta van ser analitzades per experts designats pel Ministeri de Cultura i Esport.
Les peces intervingudes
Entre els efectes confiscats destaquen per la seva importància cinc cascos; dos romans de tipus montefortí i tres més d’origen celtibèric. Aquests darrers són peces icòniques vinculades amb l’espoliació de la coneguda ciutat celtibèrica d’Aratis (Aranda del Moncayo, Saragossa) i el seu entorn més immediat. Dos són cascos hispanocalcídics, datats aproximadament al s.III a.C i similars als dipositats al Museu Provincial de la capital aragonesa després de sentència 335/2010, de 19 de juny de 2020, de la sala penal del Tribunal Suprem . El tercer casc celtibèric, una variant única del tipus Alpanseque-Almaluez, la cronologia del qual se situa entre els segles IV i III aC, és també una peça d’extraordinari valor arqueològic.
Procedents igualment de la ciutat celtibèrica d’Aratis i del seu entorn immediat, la Policia es va incautar d’altres peces de gran rellevància: discos cuirassa o kardiophylakes, nombroses peces metàl·liques de forma tetralobulada que servien com a adorn personal dels guerrers, umbes d’escut, plaques de cinturó, un tahalí o cinturó de garfi, plaques pectorals utilitzades amb caràcter ornamental, etc. Entre aquestes darreres destaca una peça calada excepcional per la seva raresa i integritat, ja que fins ara només s’havien trobat fragments mínims de peces similars.
La ja referida sentència del Tribunal Suprem considera com un fet provat l’origen il·lícit de tots els materials vinculats amb el jaciment d’Aratis i el seu entorn, espoliats de manera sistemàtica des de la troballa casual a finals dels anys vuitanta.
El nexe entre Aratis i els béns intervinguts al museu tarragoní es posa de manifest en els informes pericials redactats pels experts, ja que es dóna la coincidència que una de les plaques intervingudes per la Policia Nacional és idèntica a una altra intervinguda als acusats de la referida causa. Ambdues peces van ser creades mitjançant un troquel, probablement per un mateix artesà, dins d’un mateix lot o sèrie de producció.
A més dels materials procedents d’Aragó, la intervenció policial afecta peces amb altres orígens geogràfics, principalment Andalusia. Destaquen quatre fragments d’un mosaic tardorromà que els investigadors van identificar indubtablement com a procedent d’espoli, ja que comptaven amb la imatge del mosaic íntegre abans que fos trobat i trossejat pels espoliadors per a la venda al mercat il·lícit. Igualment es van recuperar dues escultures iberes que, a causa del seu mal estat de conservació, van quedar dipositades al museu a disposició judicial.
De les 55 peces analitzades pels especialistes, es va concloure després del seu estudi que 37 eren originals i que les altres 18 eren falsificacions.
La investigació va finalitzar amb la detenció del responsable del museu com a presumpte autor de delictes contra el patrimoni històric, receptació i sostracció de cosa pròpia a la seva utilitat social o cultural.
PUBLICITAT
