La Secció de Vacances del Tribunal Constitucional ha acordat rebutjar el recurs d’empara de l’expresident i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont i del també eurodiputat Toni Comín contra l’ordre de detenció del Tribunal Suprem. Segons fonts del TC, la decisió s’ha pres per la “manifesta inexistència de violació del dret fonamental tutelable”. La resolució de la sala formada per tres jutges s’ha aprovat amb el vot contrari de la magistrada Laura Diez Bueso en considerar que no era una decisió “urgent” i que, de fet, el recurs d’empara s’havia d’haver admès. Així, els vots favorables dels jutges Concepció Espejel i César Tolosa Tribiño han estat suficients per rebutjar el recurs de Puigdemont i Comín.
Espejel i Tolosa són considerats jutges conservadors. La primera perquè va ser proposada pel PP per al TC i el segon per l’ala conservadora del Poder General del Poder Judicial. En canvi, la progressista Bueso va ser proposada pel govern de Pedro Sánchez per formar part del Constitucional.
La situació de Puigdemont i Comín
El Tribunal Suprem té un cas obert contra Puigdemont i Comín pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Amb la reformulació de la causa del ‘procés’ al Suprem a principis d’aquest any per la derogació de la sedició, als dos eurodiputats de Junts ara ja només se’ls hi atribueix un delicte de malversació i un de desobediència. Tots dos van perdre la immunitat europarlamentària cautelar al juliol després que Tribunal General de la Unió Europea desestimés una demanda seva contra el Parlament Europeu per l’aixecament d’aquesta protecció.
El jutge instructor del Suprem Pablo Llarena esperarà que Puigdemont i Comín apel·lin en última instància al Tribunal de Justícia de la UE en les pròximes setmanes per decidir com reactiva les ordres de detenció europees contra ells, ja que el TJUE els hi podria tornar a concedir immunitat cautelar. Ara bé, Llarena manté l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont i Comín que, de fet, no s’ha aixecat mai des de finals del 2017.
La defensa dels eurodiputats de Junts ha protestat diverses vegades per aquesta situació, però el Suprem va desestimar l’octubre del 2020 un recurs d’ells que demanava deixar sense efecte les ordres de detencions nacionals, ja que consideraven que eren incompatibles amb les immunitats europarlamentàries que sí que gaudien en aquell moment.
PUBLICITAT
