El jutge instructor de la causa del ‘procés’, Pablo Llarena, ha acordat emetre ordre nacional de detenció de Clara Ponsatí una vegada que el magistrat ha constatat que l’exconsellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya no ha justificat amb una causa legítima la seva incompareixença davant el jutge per prestar declaració indagatòria pel delicte de desobediència pel qual està processada, informa el TSJC.
El magistrat considera que tot apunta que la investigada “ha desatès voluntàriament i injustificadament la citació judicial” pel que acorda la seva detenció nacional, amb la finalitat de prendre-li declaració indagatòria, sense perjudici que es pugui deixar sense efecte si la processada, una vegada que conegui aquesta decisió per la seva notificació a les parts, compareix voluntària i personalment davant l’instructor, com va passar amb dues processades més en aquesta causa, Meritxel Serret i Anna Gabriel.
Ponsatí va ser citada personalment per comparèixer davant Llarena el 24 d’abril passat. La processada no es va presentar al Tribunal Suprem i la seva defensa va incorporar un escrit en què va expressar, com a justificació de la seva inassistència, que l’encausada forma part de dues comissions del Parlament Europeu, una com a membre suplent.
A la seva interlocutòria Llarena explica que, encara que l’esmentat escrit no concretava que la incompareixença de Ponsatí vingués motivada per la seva assistència a aquestes comissions parlamentàries, la seva defensa va suggerir la incompatibilitat de les dues tasques.
A l’escrit Ponsatí també sol·licitava la paralització del procediment judicial per haver-se impulsat davant del Parlament Europeu un procediment d’empara dels privilegis i les immunitats parlamentàries corresponents a Clara Ponsatí.
La interlocutòria de Llarena explica que l’article 487 de la llei processal contempla la possibilitat de convertir en detenció una ordre de compareixença quan l’esmentat no justifiqui causa legítima que li impedeixi presentar-se davant del jutge.
En aquest cas, afegeix el magistrat, no es pot admetre el suggeriment de la defensa que el processat va estar impossibilitat d’atendre la crida judicial.
D’una banda, perquè la citació -indica el jutge- era per al matí del 24 d’abril, mentre que les funcions parlamentàries que addueix la seva defensa estaven programades a la tarda d’aquesta data, raonablement compatibles mitjançant la petició de videoconferència o fins i tot servint-se de els mitjans de comunicació existents entre Brussel·les i Madrid.
Llarena assenyala que davant la programació anticipada de la seva activitat parlamentària i considerant també l’antelació amb què se’l va citar per a l’actuació judicial, “la defensa va tenir un ampli marge per advertir aquest instructor de les dificultats de la investigada per atendre les seves responsabilitats polítiques i sol·licitar el reajustament a la citació que considerés precís. Es va eludir aquesta previsió i es va optar per presentar un escrit exculpatori que tampoc no ha estat seguit de cap proposta d’atendre la crida judicial amb posterioritat al 24 d’abril”.
Afegeix que aquesta actuació processal permet apreciar, en vista de la rebel·lia que ha mantingut la investigada durant cinc anys d’instrucció, “que les funcions parlamentàries no són sinó l’excusa davant d’una nova desatenció de les seves obligacions processals”.
L’instructor afirma que és el que la mateixa investigada ha expressat en diverses declaracions mediàtiques en què “es va presumir de no tenir cap intenció d’atendre la citació judicial”. I afegeix que “així resulta també que l’encausada (que està personada en el procediment i és sabedora que la instrucció de la causa està paralitzada per la seva manca de declaració indagatòria), no només abandonés el nostre país immediatament després de la seva possible intervenció en els fets, sinó que es va oposar personalment que el Regne Unit la lliurés a les autoritats judicials espanyoles per respondre per la responsabilitat que es ventila en aquest procés”.
Llarena també rebutja que s’hagi de suspendre el procediment judicial per l’existència d’una demanda d’empara de les immunitats parlamentàries davant del Parlament Europeu.
El jutge explica que la defensa de Ponsatí es recolza en una sentència de la Gran Sala del TJUE que analitzava un supòsit diferent del del cas present, tal com han plasmat als seus informes les tres acusacions personades. D’altra banda, el magistrat instructor ha dictat una altra resolució que rebutja el recurs de reforma que va plantejar Ponsatí contra la interlocutòria de 28 de març que va acordar la seva llibertat i, a més, la va citar a declarar a les 11 del matí del 24 d’abril per a prestar declaració indagatòria davant Llarena al Tribunal Suprem.
PUBLICITAT
