El Tribunal Suprem ha denegat la mesura cautelar de suspensió de l’acord de la Junta Electoral Central (JEC), del 3 de maig passat, que va deixar sense efecte la credencial de diputada del Parlament de Catalunya de Laura Borrás, després de declarar que hi concorria la causa d’inelegibilitat sobrevinguda, i consegüent incompatibilitat, per haver estat condemnada a inhabilitació especial per delicte de prevaricació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, informa el TSJC.
El tribunal va desestimar el 8 de maig passat la suspensió cautelaríssima de l’acord de la JEC sol·licitada per Borrás, en no apreciar raons d’urgència, i va acordar tramitar l’incident com de sol·licitud de suspensió ordinària, per la qual cosa va donar un termini d’al·legacions al Ministeri Fiscal ia la Junta Electoral Central.
La Sala desestima ara la suspensió cautelar ordinària de l’acord, demanada per Borràs, perquè considera que no hi concorre cap causa per adoptar una mesura d’aquest tipus mentre es resol sobre el fons del recurs, i dóna suport a la seva decisió en la jurisprudència existent en casos anàlegs.
La interlocutòria recorda que, en aquests precedents, no han apreciat, quant a l’executivitat d’acords com l’impugnat, que hi hagi un dany irreparable, ja que hi ha la possibilitat de suspendre i, si escau, anul·lar la credencial emesa per la Junta Electoral Central al diputat substitut.
Davant l’al·legat de la recurrent que seria insuficient una sentència tardana estimatòria, el Suprem assenyala que “el seu plantejament, a banda de qüestionar la constitucionalitat de la norma, portaria un automatisme en l’aplicació de la tutela cautelar que faria inútil les previsions de l’article 6.2 b) de la LOREG, amb l’efecte de la inaplicació pràctica de les causes d’inelegibilitat previstes als apartats a) ib) de l’article 6.2 LOREG doncs, una vegada concedida la protecció cautelar, només caldria dilatar la tramitació del recurs fins a la finalització de la legislatura. En tot cas, la Sala està en condicions de resoldre sobre el fons en un termini raonable”, afegeix.
I quant a la ponderació d’interessos en lliça, el tribunal considera que l’interès general que ha de prevaler és el que és present a la sentència condemnatòria a què els articles 6.2 b) i 6.4 LOREG connecten les conseqüències juridicoelectorals que aprecia el acord recorregut. “En aquest moment, més aviat, l’aparença de bon dret es torna contrària a la suspensió, sense que prejutgem el fons de l’assumpte. A més -com recorda el Ministeri Fiscal- ia la mateixa LOREG fa aquesta ponderació de l’interès general afectat com a conseqüència de la condemna penal d’un representant parlamentari”.
PUBLICITAT
