El jutjat d’instrucció número 20 de Barcelona ha demanat al govern espanyol la desclassificació de documents secrets sobre l’ús del programa espia ‘Pegasus’ en la causa del president del grup d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, i la portaveu del partit al Parlament Europeu, Diana Riba. Un cop feta la desclassificació, diu la jutgessa, cita a declarar a la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés l’ACN. La sol·licitud del jutjat, que respon a una petició de l’advocat dels republicans i segueix les indicacions de l’Audiència de Barcelona, està ara en mans del Consell de Ministres, que té la competència sobre la desclassificació de documents oficials relacionats amb l’activitat del CNI.
El jutjat també cita a declarar com a investigada una de les empreses del grup tecnològic israelià NSO, OSY Technologies, creador de Pegasus. Jové i Riba també han estat cridats a comparèixer en qualitat de testimonis, així com un assessor d’ERC al Parlament Europeu.
L’Audiència de Barcelona va ordenar al març al jutjat que prengués declaració a Casteleiro, cités com a investigada l’empresa israeliana creadora de ‘Pegasus’ i encarregués un informe pericial independent sobre els mòbils dels dos polítics. El 24 d’octubre passat el jutjat d’instrucció número 20 va admetre a tràmit la querella contra la israeliana NSO Group, propietat d’OSY Technologies. Però en comptes de citar els querellats com marca la llei, la jutgessa d’instrucció va preguntar a la fiscalia quines diligències volia practicar. Arran de la resposta de la fiscalia, el 15 de desembre passat el jutjat va denegar les diligències proposades en la querella de Jové i Riba, va denegar la investigació de l’empresa OSY Technologies SARL, propietària de NSO, i va acordar la pràctica d’algunes diligències demanades per la fiscalia. Jové i Riba van recórrer la decisió, i l’Audiència els va donar parcialment la raó.
El tribunal, per unanimitat, considerava “incoherent” la decisió de la magistrada instructora i no donava la raó a la fiscalia, que es va oposar a l’interrogatori dels representants de NSO al·legant que no constava que haguessin operat en territori espanyol. L’Audiència li recordava al jutjat i a la fiscalia que la querella és per investigar si els mòbils espanyols de Jové i Riba van ser espiats mentre es trobaven a Espanya.
Tenint en compte la investigació feta pel Defensor del Poble, que va concloure que el CNI ha sotmès la interceptació de comunicacions al control judicial, l’Audiència veu pertinent que es demani informació al CNI sobre la compra del programari espia i el seu ús sobre Jové i Riba, i que declari la directora de l’organisme, Esperanza Casteleiro. “Per tant, la declaració no seria prospectiva, com denuncia el fiscal, sinó necessària per determinar si l’actuació que en el seu cas es va fer amb l”spyware’ es va fer conforme a la legalitat vigent, amb els límits legals i amb autorització judicial, tot i que, donat el caràcter secret d’aquestes actuacions no es pugui donar més informació que la confirmació d’haver utilitzat aquest programa”.
ERC, satisfeta
Els republicans es mostren satisfets d’aquest posicionament judicial i asseguren que això “augmenta la pressió” a l’estat espanyol per “donar explicacions sobre el Catalangate”. En aquest sentit, ERC recorda que representants de l’executiu espanyol han reiterat la seva “disposició total” a col·laborar amb la justícia en la desclassificació de documents.
Per la seva banda, l’advocat de Jové i Riba, Andreu Van den Eynde, assegura que aquesta resolució apunta “en la bona direcció” i ressalta la “falta de precedents recents” en la desclassificació de documents. “Per ara, hem aconseguit els nostres objectius”, diu l’advocat, “imputar una de les branques d’NSO” i “que un jutge sol·liciti l’aixecament del secret oficial”. “Estem posant l’estat espanyol i les seves estructures en escac”, ha asseverat Van den Eynde, i ha clos “i, sobretot, s’està més a prop de saber la veritat”.
Arran del posicionament de l’Audiència de Barcelona del passat mes de març, el qual exigia que s’investigués formalment una de les empreses del grup empresarial israelià NSO, i citava la directora del CNI a declarar, la defensa republicana va demanar a la jutgessa instructora de la causa que ordenés la desclassificació de documents secrets.
Van den Eynde avisava el tribunal que no ordenar aquesta desclassificació podria resultar en una situació semblant a la de la Comissió d’Investigació de Pegasus del Parlament Europeu, en la qual la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, va negar-se a respondre cap pregunta per no haver-se aixecat el secret oficial.
L’advocat demanava a la jutgessa que sol·licités al Consell de Ministres la desclassificació de tota la informació relativa a la compra o l’ús de Pegasus sobre Jové i Riba. Van den Eynde també instava, en la línia del que apuntava l’Audiència de Barcelona, a investigar formalment una de les empreses del grup NSO.
PUBLICITAT
