El partit del cap del Govern andorrà, Xavier Espot, Demòcrates, ha guanyat les eleccions en imposar-se a les sis parròquies o circumscripcions, i Concòrdia, la formació nascuda fa menys d’un any per propiciar “un canvi” a el país, ha donat la sorpresa en avançar per la mínima els socialistes i convertir-se en la segona força.
Amb el 93,53% de l’escrutini, Demòcrates+Ciutadans Compromesos+Acció Comunal d’Ordino+UN ha obtingut el 32,27% dels sufragis (5.723 vots); Concòrdia ha aconseguit el 21,50% (3.857 vots); el Partit Socialdemòcrata Progressites SDP+ el 21,12% (3.789 vots); Andorra Endavant el 16,15% (2.897 vots); Liberals el 4,69% (841 vots) i Acció el 4,17% (748 vots).
L’actual cap de govern en funcions d’Andorra, Xavier Espot, que va arribar al càrrec el 2019 quan la seva formació, Demòcrates per Andorra, va guanyar els comicis -sense majoria absoluta- i va formar el primer gabinet, un tripartit de caire moderat, amb Liberals d ‘Andorra i Ciutadans Compromesos, ha tornat a guanyar les eleccions amb més de deu punts de diferència.
El “grup de joves” de Concòrdia que s’ha mobilitzat per propiciar un “canvi de rumb” a Andorra, ha estat la sorpresa de la nit en donar la campanada i avançar per la mínima els socialdemòcrates (21,50 i 21,12 %, respectivament)
Per parròquies, a Andorra la Vella, amb l’escrutini al 99,93%, Demòcrates han aconseguit 1.520 vots i el 29,15% dels sufragis; el Partit Socialdemòcrata Progressites SDP+ s’ha alçat amb la segona posició amb 1.375 vots i el 26,37%; Concòrdia ha aconseguit 1.000 vots i el 19,18%; Andorra Endavant 877 vots i el 16,82%; Liberals 260 i el 4,99% i Acció (183 i el 3,51%).
A Canillo, amb el 100% escrutat, ha guanyat Demòcrates (387 vots i el 47,37%); seguit per Concòrdia (142 sufragis i el 17,3%); Andorra Endavant (117 i el 14,32%); el Partit Socialdemòcrata Progressites SDP+ (108 i el 13,22%); Liberals (40 vots i el 4,90%) i Acció (23 i 2,82%).
Amb la totalitat del vot escrutat, Demòcrates ha guanyat també a Ordino amb 415 vots i el 29,71% dels sufragis, per davant de Concòdia (373 vots i el 26,70%); els socialistes (319 i el 22,83%); Andorra Endavant (199 i el 14,24%); Liberals (57 i el 4,08%) i Acció (34 i el 2,43%).
A La Massana, amb el recompte també finalitzat, els més votats han estat Demòcrates (805 vots i el 33,77%); Concòrdia (568 i el 23,83%); el Partit Socialdemòcrata Progressites SDP+ (381 i el 15,98%); Andorra Endavant (344 i el 14,43%); Acció (199 i el 8,35%) i Liberals (87 vots i el 3,65%).
Amb el 100% del vot comptabilitzat, Demòcrates s’ha fet també amb la victòria a la parròquia de Sant Julià de Lòria, on han obtingut 758 vots i el 26,42% dels sufragis; seguits de prop per Concòrdia (745 i el 25,97%); Andorra Endavant (552 i el 19,24%); els socialdemòcrates (521 i el 18,16%); Liberals (196 i el 6,83%) i Acció (97 vots i el 3,38%).
Finalment, a la parròquia d’Encamp, on l’escrutini va més lent i arriba al 84,84% dels vots, Demòcrates també s’ha alçat amb la victòria (807 vots i 35,80 %); seguit del Partit Socialdemòcrata Progressites SDP+ (470 i 20,85%); Concòrdia (413 i 18,32%); Andorra Endavant (367 i 16,20%); Acció (107 i 4,75%) i Liberals (90 i 3,99%).
La participació en aquestes eleccions generals ha estat del 66,95%, un 1,37% menys que en els comicis del 2019, segons dades facilitades pel Govern del principat al tancament dels col·legis electorals, diumenge a les 19.00 hores.
Un total de 29.958 ciutadans estaven cridats a les urnes per triar els 28 integrants del parlament o Consell General andorrà, que s’enfronten a quatre anys de mandat amb retor importants al davant, com l’encaix del país a la Unió Europea.
Els membres del Consell General s’escullen mitjançant un doble vot: la meitat (14) surt de les llistes presentades per circumscripció nacional, mentre que l’altra meitat (14) s’escullen per llistes territorials, en què cadascuna de les set parròquies del país li corresponen dos representants.
La campanya electoral d’aquestes generals va arrencar el 19 de març i va finalitzar divendres passat, i ha estat marcada per qüestions com l’habitatge –els preus disparats del lloguer i la inversió estrangera en construccions de luxe– dificulten l’accés de la classe mitjana i els joves a una casa-, l’encaix de l’avortament a la Constitució i el projecte d’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea.
PUBLICITAT
