El tribunal de la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha condemnat Laura Borràs pel delicte continuat de falsedat en document
oficial i com inductora d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil, a les penes de presó de 4 anys, 6 mesos; i per prevaricació administrativa a les penes
d’inhabilitació especial per a l’exercici d’ocupacions o càrrecs públics electius i de
funcions de govern o administració, per temps de 9 anys, informa el departament de comunicació del TSJC.
La sentència condemna Isaías Herrero com a cooperador necessari del delicte
continuat de falsedat en document oficial i com a autor d’un delicte continuat de
falsedat en document mercantil, amb la concurrència de la circumstància atenuant
molt qualificada per analogia amb la de confessió, a les penes de presó per 2 anys. Absol a Isaías Herrero del delicte de prevaricació
administrativa a títol de cooperadors necessaris perquè la temporalitat de la
suposada comissió del delicte no permet acreditar l’animositat pròpia del tipus penal.
Indult parcial
El Tribunal proposa al Govern la concessió d’un indult parcial en favor de Laura Borràs
en referencia, exclusivament, a la pena de presó imposada i en el temps que
excedeixi dels dos anys com a durada màxima.
Vot particular
La sentència inclou un vot particular discrepant, donant per no provats els fets que
condueixen a les penes imposades:
• a l’absolució del delicte de prevaricació dels acusats Herrero i Pujol;
• a l’apreciació de la confessió d’ambdós com d’atenuant molt qualificada;
• a la tipificació d’un delicte d’estafa de Laura Borràs, entenent que, en tot cas,
Borràs seria inductora i Herrero i Pujol coautors, corresponent llavors a la Borràs, en
el seu cas, una pena que, aplicant l’atenuant de dilacions indegudes, no hauria de
superar els 21 mesos de presó;
• i a l’aplicació de la inhabilitació, on el vot discrepant entén “més ajustat a dret
que la inhabilitació especial abasti a tots aquells càrrecs o ocupacions públiques,
siguin electius o no, i en qualsevol àmbit, que comportin gestió amb facultats de
contractació”. I agrega: “La pena d’inhabilitació especial referida a totes aquelles
ocupacions o càrrecs públics que comportin gestió amb facultats en de contractació,
té un clar component retributiu i de prevenció general i especial, sense oblidar
tampoc la resocialització que sens dubte constitueix la fi primordial de les penes”.
LLEGIU LA SENTÈNCIA AQUISALA CIVIL I PENAL. sentèncias cas Laura Borràs
PUBLICITAT
