Un jutjat de Barcelona comença a investigar el Barça, Rosell, Bartomeu i Negreira per corrupció arbitral

S’unifiquen en un mateix procediment la querella d’un àrbitre i la denúncia de la fiscalia.
Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, en la presentació del nou sistema de vigilància de l'espai aeri a l'Spotify Camp Nou. / Foto: Norma Vidal

15/03/2023

El jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona ha admès a tràmit la querella de l’àrbitre lleidatà Xavier Estrada Fernández contra l’ex vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i també la denúncia de la fiscalia contra el mateix Negreira, el Barça, els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu i altres exdirectius del club per corrupció arbitral. El jutjat ha decidit unificar la querella i la denúncia en un sol procediment i inicia la investigació pels delictes de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, administració deslleial i falsedat en document mercantil. La Lliga de Futbol Professional s’ha personat com a acusació particular i la jutgessa l’ha acceptat.

La magistrada ha acordat que la Guàrdia Civil practiqui les diligències oportunes per tal d’esbrinar els motius dels pagaments del FC Barcelona a les empreses i les persones implicades en el procediment. Es dona la circumstància que la fiscalia havia encarregat la investigació a la Policia Nacional, que ara s’haurà de retirar del cas. Un cop rebuda la documentació, s’acordarà la declaració dels investigats, entre els quals també hi ha Òscar Grau, ex director executiu del Barça, i Albert Soler, ex director d’esports professionals del club, i la dels testimonis sol·licitats. Estrada Fernández ja ha dipositat els 3.000 euros de fiança que li va demanar la magistrada per actuar com a acusació popular. A més, l’exàrbitre ha demanat una fiança de 10.000 euros a Negreira, cosa que la magistrada encara no ha acordat.

En la seva denúncia, la fiscalia relata que Negreira va crear la societat Dasnil 95 SL l’any 1995, dedicada a la publicitat i vídeos esportius, que ell dirigia i posseïa en exclusiva, tot i que el seu fill figurava com a administrador únic. El 2005 va crear una altra societat, Nilsad, de la qual tenia el 95% del capital, i el seu fill el 5% restant. Aquesta es dedicava al mateix i es va dissoldre el 2016. El fill de Negreira, que havia estat jugador professional i tècnic esportiu, va constituir una tercera empresa el 2002 dedicada al ‘coaching’ i l’assessorament esportiu, a més d’elaborar informes arbitrals per a equips de futbol.

La fiscalia assegura que, “a través dels presidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, el FC Barcelona va aconseguir i mantenir un acord verbal estrictament confidencial amb Enríquez Negreira per tal que, en la seva qualitat de vicepresident del CTA i a canvi de diners, realitzés actuacions tendents a afavorir el FC Barcelona en la presa de decisions dels àrbitres en els partits que disputés el club, i així en els resultats de les competicions; àrbitres la designació dels quals per a cada partit de les competicions espanyoles oficials d’àmbit estatal i professional es duen a terme en el si del CTA, organisme encarregat, a més, de les avaluacions, en les que participava el denunciat, pels ascensos i descensos de categoria dels àrbitres, així com de la proposició de candidats a àrbitres internacionals”.

Per fer-ho, les dues empreses de Negreira van presentar factures al Barça sense que “responguessin a cap prestació o serveis d’assessorament tècnic real”. El ministeri públic diu que de moment no ha quedat acreditat que el fill de Negreira, inicialment investigat per la fiscalia, compartís el propòsit del seu pare.

Fill contractat

D’altra banda, l’any 2016 l’aleshores directiu del Barça Josep Contreras, mort el Nadal passat, va contractar el fill de Negreira, amb el “beneplàcit” de Bartomeu, diu la fiscalia, “amb l’únic objectiu” de confeccionar setmanalment informes tècnics arbitrals per als dos primers equips del Barça, i realitzar anàlisis posteriors. Aquesta activitat era facturada de forma sistemàtica i periòdica a una altra empresa participada íntegrament per Contreras. Segons el ministeri públic, Bartomeu, Grau i Soler, “úniques persones que coneixien l’entramat, van evitar per tots els mitjans” que el fill de Negreira fos contractat directament pel Barça per “no relacionar el cognom amb el club”.

Per aquesta feina l’empresa de Contreras va pagar 297.085 euros a l’empresa del fill de Negreira de juny del 2016 a l’octubre del 2018. A la vegada, Contreras va emetre factures al Barça per valor de 450.120 euros, dels quals 153.034 corresponien a la seva comissió com a intermediari, més de la meitat de l’import pagat pels informes arbitrals.

Inspecció d’Hisenda

El cas es va obrir arran d’una inspecció general d’Hisenda del 2019 al Barça per l’impost de societats del 2015 al 2018 i per l’IVA del 2015 al 2017 en les factures pagades a les dues empreses de Negreira. La inspecció tributària va demanar al club còpia de les factures i mitjans de pagament utilitzat, la descripció dels serveis prestats segons cada factura, el contracte de prestació de serveis entre el Barça i les empreses, i l’acord de la direcció o la persona facultada per realitzar les contractacions.

Un cop aportades les factures de les dues empreses, Hisenda va demanar la identificació de les persones que haurien fet els informes tècnics, així com els vídeos o els documents entregats per les empreses al club. No obstant, el Barça no va trobar la documentació requerida. Per això, l’Agència Tributària va considerar no deduïble la despesa en l’impost de societats ni l’IVA pagat pel Barça a les empreses de Negreira. El juliol del 2021 l’Agència Tributària va proposar al club regularitzar l’impost de societats i augmentar la base imposable en 404.000 euros, més 52.300 euros d’interessos. El Barça ho va acceptar. El club també va acceptar la proposta de liquidació de l’IVA, elevant la quota a 473.000 euros, més 85.000 euros d’interessos. Per això, la fiscalia conclou que les factures van perdre la presumpció de validesa, en acceptar-se que s’havien pagat sense correspondre’s a cap servei prestat.

3 MEUR del 2014 al 2018, 7,3 MEUR des del 2001

Arran d’això, Hisenda també va inspeccionar Negreira i les seves dues empreses del 2016 al 2019. Del gener del 2014 al desembre del 2015 la segona empresa de Negreira va presentar al Barça un total de 26 factures per un valor total de 1,28 milions d’euros, IVA inclòs. Del gener del 2016 al juny del 2018, la primera empresa de Negreira va presentar al club un total de 33 factures per valor total d’1,68 milions. En total va cobrar prop de 3 milions d’euros del 2014 al 2018. El juny de 2018, el Barça va pagar l’última factura, un mes després de la constitució d’un nou CTA i la sortida d’Enríquez Negreira del Comitè.

La fiscalia conclou que els comptes bancaris on Negreira va cobrar les factures pràcticament només ingressaven diners del Barça, la majoria dels quals eren retirats mitjançant xecs al portador per part d’empleats de Negreira i a qui li entregaven els diners en efectiu, que no se sap on han acabat. Segons la fiscalia, els dos empleats no sabien d’on procedien els diners. L’empresa amb la qual Negreira va facturar els serveis al Barça del 2016 al 2018 pràcticament només ingressava diners del club. Quan el FC Barcelona va decidir posar fi als pagaments, Dasnil 95 va reduir la facturació fins als 7.384 euros l’exercici 2019. Des d’aquell moment, l’empresa es manté inactiva i sense facturar.

En les seves explicacions davant l’Agència Tributària, Negreira “no va aportar cap document que acredités que prestava un servei al FCB”, segons recull la mateixa AEAT. Mentre el pare va manifestar als inspectors d’Hisenda que el Barça li pagava per assessorament verbal, el fill manté que sí que lliurava informes concrets als responsables del club.

En les seves declaracions a fiscalia ex alts executius del FC Barcelona van sostenir que les factures se suportaven amb informes tècnics que rebien de Javier Enríquez Romero, fill de l’exàrbitre, i administrador únic de Dasnil 95 SL des del 2004 fins al 2019. Aquests informes es lliuraven als responsables esportius del primer equip i del filial, segons la versió oferta pels governs del club.

El febrer del 2019 Negreira va enviar un burofax al gabinet de presidència del Barça dirigit a Bartomeu “recriminant-li el cessament de la relació mantinguda en el temps, exigint-li arribar a una solució justa per ambdues parts i advertint-lo de les conseqüències de no fer-ho”. En el burofax, recollit per la denúncia, Negreira deia: “Personalment no professo animadversió cap a ningú del club, ni contra vostè ni especialment contra el senyor R. o el senyor C., i no tinc voluntat de donar publicitat a totes les irregularitats que he conegut i viscut de primera mà en relació amb ningú del club, però vostè m’hi obligarà si no reconsidera la seva decisió i compleix amb l’acord que teníem de seguir comptant amb els meus serveis fins a la fi del mandat presidencial. Tinc la raó i el dret que emparen aquesta reclamació. Tant vostè com el senyor R., com a vicepresident i president i viceversa, per no citar-ne a més, van convenir amb mi els acords que avui vostès pretenen incomplir impunement”.

En conclusió, el Barça va pagar més de 7,3 milions d’euros a les dues empreses de Negreira del 2001 al 2018 mentre aquest era vicepresident del CTA. “Això va suposar una autèntica remuneració no prevista als estatuts del club ni aprovada per l’assemblea general”, diu la fiscalia. Del 2011 al 2014, mentre Rosell era president, el pagament va superar els 2 milions d’euros.

El Barça va admetre fa setmanes que “un consultor tècnic extern subministrava, en format vídeo, informes tècnics referits a jugadors de categories inferiors de l’estat espanyol per a la secretaria tècnica del club”. “Addicionalment, la relació amb el mateix proveïdor extern es va ampliar amb informes tècnics relacionats amb l’arbitratge professional, a fi de complementar informació requerida pel cos tècnic del primer equip i del filial, una pràctica habitual en els clubs de futbol professionals”, afegeix. Actualment, però, aquest servei el fa un professional del club adscrit a l’àrea de futbol.

PUBLICITAT

Port de Tarragona

PUBLICITAT

PUBLICITAT

banner Repsol

PUBLICITAT

banner URV

Notícies relacionades

Itàlia arxiva el cas de la detenció de Puigdemont a l’Alguer

Itàlia arxiva el cas de la detenció de Puigdemont a l’Alguer

El tribunal d'Apel·lació de Sàsser ha arxivat el cas de l'euroordre contra l'expresident Carles Puigdemont que va provocar la seva detenció a l'Alguer el 24 de setembre del 2021. En una resolució d'inicis de març a la qual ha tingut accés l'ACN, el tribunal assegura...