Nazaret Romero / Luxemburg – El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avala rebutjar euroordres si hi ha “raons serioses i fundades” de vulneració de drets d’un individu i “deficiències” que “afecten la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones a les que pertany l’interessat”. En resposta a les preguntes prejudicials presentades pel jutge Pablo Llarena, el tribunal de Luxemburg diu que també es pot denegar una entrega si es demostren “deficiències sistèmiques o generalitzades” en el sistema judicial d’un país. D’altra banda, el TJUE diu que “en principi” no s’ha de rebutjar l’execució d’una petició d’entrega en base de la competència de l’òrgan jurisdiccional, però obre la porta a fer-ho si aquest òrgan és “manifestament incompetent”.
La sentència d’aquest dimarts del TJUE respon a les set preguntes prejudicials que Llarena va presentar al març del 2021, en les quals exposava els seus dubtes sobre la interpretació que van fer els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres en el cas de l’exconseller Lluís Puig.
Concretament, Llarena va preguntar al tribunal si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. En cas que fos així, també demanava aclarir si l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU era un element prou sòlid per acusar Espanya de vulnerar els drets fonamentals, i fins a quin punt Bèlgica podia rebatre la competència del Suprem per jutjar els implicats en el cas de l’1-O.
Malgrat que la sentència es refereix als motius de Bèlgica per extradir Puig -l’única euroordre que s’ha arribat a concloure-, també afecta la de l’expresident Carles Puigdemont, pendent de resoldre el cas de la immunitat.
PUBLICITAT
