Redacció / Barcelona.- La fiscalia demana 8 anys i mig de presó i 16 d’inhabilitació per a quatre mossos d’esquadra acusats d’agredir i detenir il·legalment un jove el novembre de 2020 en un carrer del Raval de Barcelona durant el toc de queda nocturn per la covid. Una veïna va gravar la polèmica actuació policial des del seu balcó i això ha tenir proves dels fets denunciats. Els agents estan acusats de delictes de lesions, detenció il·legal, atemptat contra la integritat moral i falsedat documental i també s’enfronten a una multa de 8.100 euros cadascun i a una indemnització de 3.400 euros per a la víctima. L’acusació popular demana 15 anys i mig de presó i 22 d’inhabilitació, 20.000 euros d’indemnització i 6.480 euros de multa.
Es tracta del cas d’I.H.. Cap a les 23.30 hores del 13 de novembre, una patrulla de Mossos d’Esquadra el va aturar, juntament amb un grup d’amics, al carrer Nou de Dulce quan tornaven a casa més tard del que permetia el toc de queda en aquell moment. Uns minuts abans, a un dels seus amics li havien pres 5 euros en voler comprar una beguda, i l’afectat va sol·licitar a un dels agents que perseguís la persona que li havia pres enlloc d’inquirir-los a ells, que en aquells moments ja els hi havien ensenyat la documentació i estaven retinguts d’esquena contra la paret. En resposta, el caporal va propinar-li una bufetada i va tirar-lo a terra, el va arrossegar i el va immobilitzar. El noi es va donar un cop amb el cap a terra.
Quan l’afectat va cridar per demanar ajuda, els altres tres agents acusats van afegir-se a la suposada agressió, mantenint la immobilització diversos minuts i en cap cas impedint aquesta actuació “desproporcionada”, segons Irídia, que fa d’acusació popuar. En aquells moments, mentre era immobilitzat a terra, els agents l’haurien vexat dient-li a cau d’orella frases com “ets escòria, una merda”. A més, l’afectat va ser detingut sota la falsa acusació d’haver propinat una puntada de peu al caporal i havia intentat donar-li un cop de cap, fets que no van succeir, tal com mostra el vídeo del moment. En concret, els agents van redactar a la minuta que “hi havia un grup de tres persones sud-americans, alterats, agressius, escridassant als agents i desobeint les seves indicacions”. Irídia considera que això mostra que els fets van tenir un clar biaix racista.
Els fets van provocar-li diverses lesions físiques, com tres dents trencades parcialment, així com un quadre de simptomatologia post-traumàtica que va requerir-li teràpia setmanal els dos mesos següents.
Els quatre agents van ser investigats per la DAI i apartats provisionalment de l’ARRO de la qual formaven part.
En un primer moment, l’advocada d’ofici que exerceix com a acusació particular va interposar una denúncia pels fets, i més tard Irídia s’hi va afegir com a acusació popular. Cal destacar que d’entrada el jutjat d’instrucció va imposar a Irídia una fiança de 50.000 euros per poder exercir l’acusació popular. El centre de drets humans va recórrer aquest fet a l’Audiència de Barcelona, que va acabar fallant en favor seu, en considerar que fiances així volen bloquejar i dificultar que entitats de drets humans puguin participar en aquest tipus de procediments.
Després de la fase d’instrucció el jutjat ha decidit arxivar la denúncia contra el jove, en veure’s provat que en cap cas va agredir els agents, ni va mostrar-se agressiu ni va desobeir. Cal destacar, però, que mentre aquesta denúncia s’estava investigant s’han causat greus perjudicis al jove, ja que ha tingut problemes a l’hora de renovar els seus papers, ja que durant aquest temps li han constat antecedents policials. Per contra, el jutge ha decidit tirar endavant la denúncia contra els agents, que aniran a judici.
Aquest és el primer cas en què actua Irídia com a acusació i que arribarà a judici per falsedat documental, donant-se a entendre que es va incloure informació falsa a l’atestat policial per justificar una actuació policial violenta. Des de l’acusació popular, demanen un total de 15 anys de presó i 22 d’inhabilitació pels mateixos quatre delictes que la fiscalia.
Irídia també destaca que fins ara, en els casos en què l’entitat actuava com a acusació, el ministeri fiscal “sempre havia tingut un paper d’inacció o fins i tot d’oposició a la investigació, demanant que s’arxivessin directament les diferents denúncies interposades per casos de violència policial”. L’any 2021, l’últim del qual en tenen dades, dels 56 casos en curs que portava Irídia només en tres la fiscalia va tenir un paper proactiu en fomentar la investigació o acusació, un d’ells aquest, segons l’entitat. Aquesta xifra contrasta amb els 27 casos en què el ministeri fiscal va tenir “un rol contrari a la pràctica d’una investigació exhaustiva i eficaç dels fets denunciats”, es va oposar a la personació de l’acusació populuar o va demanar l’absolució de l’acusat tot i haver-hi proves contundents, segons l’entitat. En la resta de casos, 26, el rol del ministeri fiscal va ser d’”inactivitat”, segons Irídia.
PUBLICITAT
