Pol Solà / Barcelona .- L’Audiència de Barcelona ha absolt l’expilot de motos Sito Pons dels delictes fiscals dels quals l’acusaven la fiscalia i les agències tributàries de Catalunya i l’Estat. El ministeri públic demanava 24 anys de presó i 12,4 milions d’euros de multa per sis delictes de frau fiscal per defraudar 2,7 milions d’euros amb un “entramat d’empreses” que li servien com a “societats instrumentals”, algunes de les quals amb residència en paradisos fiscals com l’Illa de Man o les Illes Verges. El tribunal considera demostrat que Pons va viure i tributar primer a Mònaco i després a Londres i que va passar més de 200 dies de cada any fora d’Espanya.
Segons la fiscalia, Pons va defraudar més de 444.000 euros de l’IRPF corresponent a l’any 2010, més de 801.000 euros corresponents al 2013 i més de 864.000 de l’any 2014. A més, també acusa l’expilot de motos de defraudar més de 321.000 euros el 2012, més de 178.000 el 2013 i més de 173.000 el 2014, corresponents a l’impost de patrimoni. Per això, l’acusava de sis delictes contra la hisenda pública i li demana penes que totes elles sumen 24 anys de presó, indemnitzacions a l’estat i la Generalitat corresponents a les quantitats presumptament defraudades i 12,4 milions d’euros de multa.
No obstant això, al final del judici va obrir la porta a rebaixar la petició per si el tribunal considerava invàlides algunes proves documentals obtingudes en els escorcolls domiciliaris. Així, alternativament, suprimia els tres delictes fiscals corresponents a l’impost del patrimoni, cosa que rebaixava l’import suposadament defraudat a 906.000 euros i la pena a nou anys de presó i 2,7 milions de multa. La fiscalia sostenia que, durant els anys del presumpte frau, Pons va viure “de forma efectiva” en un domicili del barri de la Bonanova de Barcelona, però que els anys 2010 i 2012 “formalment va declarar residir al Principat de Mònaco”, on va lloguer un apartament, i a partir del desembre del 2012 a Londres, on va llogar un altre domicili. Ho va fer, segons el ministeri públic, “amb el desig de no tributar a Espanya”.
El ministeri públic remarcava que “no consten” consums d’aigua i llum significatius en aquests apartaments llogats, i que en canvi Pons feia servir l’aeroport del Prat per als seus desplaçaments a les competicions.
En canvi, la defensa de Sito Pons assegurava que l’expilot sí que va residir a Mònaco fins el 2012 i al Regne Unit a partir d’aquell any, i que la fiscalia en fa una “suposició errònia”. Així ho demostren, afegeix, “els certificats emesos per les autoritats dels respectius països”. La defensa considera que aquests certificats són “suficients” per descartar la comissió del delicte de defraudació a Hisenda.
Els advocats defensors remarquen que Pons paga els seus impostos al Regne Unit des de l’any 2012 i que les autoritats d’aquell país han “defensat” que l’expilot viu a la capital britànica. En aquest sentit, sostenen que les autoritats espanyoles van acabar de manera “prematura” els procediments d’inspecció i van remetre les actuacions a la fiscalia “abans d’esperar la resolució del procediment amistós”. L’inici d’aquest procediment, afegeixen, hauria d’haver “aturat” una actuació en l’àmbit tributari.
Pel que fa a les “visites freqüents” de Pons a Barcelona, la defensa les atribuïa al fet que bona part de la seva família viu a la capital catalana, i que aquesta és “el punt de trobada habitual de la seva escuderia en els seus viatges per tot el món”. També argumentava que la majoria d’entrenaments i competicions es fan a l’estat espanyol, i l’escuderia té la seu en un polígon industrial de Castellbisbal (Vallès Occidental).
Segons la defensa de Pons, el tribunal ha declarat provat que del 2010 al 2014 Pons va passar més de 200 dies viatjant per circuits repartits per tot el món i no va ser resident fiscal a Espanya, sinó a Mònaco (2010 a 2012) i Regne Unit (2013 a 2014), on, segons s’afirma en la sentència, l’esportista “com a contribuent, ha declarat ingressos derivats del treball per compte aliè i per compte propi , així com interessos obtinguts”. A més, l’Audiència ha considerat acreditat que “la major part dels interessos econòmics i actius financers de. Pons i el nucli de la seva activitat econòmica es concentren i localitzen fora del territori espanyol, excepte algunes propietats ubicades a Espanya”.
La defensa considera que l’actuació de la fiscalia respon a una “persecució” contra el seu client. En aquest sentit, recorden que Pons va seure al banc dels acusats l’any 2011 i que va ser absolt. Pel que fa a les penes demanades per la fiscalia, els advocats de Pons les qualifiquen de “desproporcionades” i creu que hi ha un intent “d’utilitzar il·legítimament” el seu client amb “finalitzats exemplaritzants davant dels contribuents espanyols” i “forçar-lo indegudament a pagar unes elevades quantitats que no deu”.
La defensa de Sito Pons, dels bufets Molins i Picaza, expressen en nom de Pons la seva satisfacció pel fet que, després de tants anys, hagi quedat provada la innocència del seu client, “havent quedat completament desacreditades unes acusacions que, sense cap fonament, li atribuïen greus defraudacions tributàries”.
PUBLICITAT
