El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) enceta aquest dijous la primera de les dues vistes clau per al futur de la immunitat com a eurodiputats de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. La defensa vol demostrar que el Parlament Europeu no va defensar la immunitat dels independentistes catalans davant les ordres d’extradició emeses pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena quan ja eren eurodiputats, així com que els suplicatoris posteriors aprovats per l’Eurocambra es van tramitar de forma irregular. Els tres eurodiputats esperen que el TGUE sentenciï a favor de la immunitat i que clarifiqui que en tenen també a Espanya, en el que podria obrir la porta al retorn a Catalunya.
Passi el que passi, molt probablement mantindran la immunitat de forma cautelar -a tots els països de la UE menys a Espanya, on es manté l’ordre de detenció emesa contra ells-, però caldrà esperar la decisió ferma del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre aquesta immunitat perquè els jutges belgues es puguin pronunciar sobre les euroordres.
La vista de dijous analitza la demanda de Puigdemont i Comín contra el rebuig de l’aleshores president del Parlament Europeu, el traspassat David Sassoli, a la petició de protecció d’immunitat que va presentar l’eurodiputada d’ERC Diana Riba en nom d’ells dos. La demanda busca anul·lar la decisió de Sassoli de no plantejar la defensa de la seva immunitat com a eurodiputats davant les ordres europees de detenció i entrega (OEDE) emeses pel Tribunal Suprem espanyol el 14 d’octubre i el 4 de novembre del 2019, just després de la sentència de l’1-O.
La defensa de Puigdemont i Comín recorda que el juliol passat els mateixos magistrats del TGUE ja van sentenciar que tots dos eren eurodiputats des del 13 de juny del 2019, quan es va fer oficial la llista d’eurodiputats espanyols electes, malgrat que no van poder prendre possessió efectiva del càrrec fins al gener del 2020. A més, en la sentència s’assegura que aquesta qüestió ja no està en discussió per part de ningú.
L’endemà, Puigdemont, Comín i Ponsatí afronten la segona vista clau per a la seva immunitat com a europarlamentaris. El tribunal analitza la pretensió de tots tres d’anul·lar la decisió del Parlament Europeu d’accedir al suplicatori demanat per Llarena. Segons la defensa dels eurodiputats catalans exiliats, el Parlament Europeu també ha de respondre si mai abans havia aixecat la immunitat a membres de la cambra en circumstàncies similars. La mateixa defensa ha recopilat més de 180 suplicatoris des dels anys 70 al Parlament Europeu i no han trobat precedents semblants.
Els representants legals de l’Eurocambra també han de respondre diverses qüestions que no han respost. La defensa dels tres independentistes critica que la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu (JURI), presidida per l’eurodiputat de Ciutadans (Cs) Adrián Vázquez, va rebre uns 11.000 fulls en diversos idiomes dels representants legals de Puigdemont i Comín i que en 24 hores va respondre que ja l’havia tingut en compte.
La defensa dels tres eurodiputats al·legarà irregularitats del procediment suplicatori. Una de les primeres i principals és la falta d’imparcialitat de la Comissió, ja que el president és membre de Cs i ha expressat sovint opinions contràries als independentistes. A més, el ponent de la resolució era Angel Dzhambazki, ultradretà búlgar proper a Vox, partit que ha estat acusació popular en diversos judicis contra independentistes com el del Suprem. Els advocats dels eurodiputats catalans recordaran que el maig passat ja els van concedir les mesures cautelars contra l’aixecament de la immunitat tenint en compte la possible falta d’imparcialitat de la comissió JURI.
També al·legaran la suposada vulneració de drets fonamentals per part de Llarena, per la falta de competència per investigar-los. Aquesta al·legació també la van fer els independentistes que van acabar sent jutjats i condemnats, i és un del seus arguments davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) en el recurs contra la sentència del Suprem confirmada pel Tribunal Constitucional. Així, consideren que no es pot aixecar la immunitat dels eurodiputats si es vulneren els seus drets fonamentals i ho ha de fer el jutge predeterminat per llei.
Igualment insistiran en la suposada persecució política als independentistes per part de l’Estat espanyol, al·legant que la justícia ha intentat adequar els fets de la tardor del 2017 a diversos preceptes legals: primer la rebel·lió, després la sedició i ara uns suposats desordres públics agreujats. Entremig s’ha indultat els empresonats. Tot això fa evident, segons la defensa dels independentistes, que l’estat espanyol maniobra per acabar jutjant i condemnant tots els líders del ‘procés’ per la via que sigui.
Actualment els tres eurodiputats tenen immunitat a tota la Unió Europea excepte a l’estat espanyol, que manté vigent una ordre de detenció contra ells. Per això, la defensa pretén que l’anul·lació del suplicatori serveixi també per ampliar la seva immunitat dins d’Espanya. Segons la defensa, el Tribunal Suprem no pot distingir segons l’origen dels eurodiputats.
Si el TGUE dona la raó al Parlament Europeu, les mesures cautelars que mantenen la immunitat seguirien vigents, segons la defensa, que presentaria recurs davant del TJUE, cosa que faria allargar el procediment bastants mesos més. En canvi, si el TGUE dona la raó als tres eurodiputats independentistes, només podrà presentar recurs el Parlament Europeu, ja que l’estat espanyol és una part adherida o subordinada a l’Eurocambra.
La previsió de la defensa és que la sentència surti com a molt tard a principis de març, però es pot veure condicionada per una altra causa que afecta els independentistes, la decisió del TJUE sobre les prejudicials presentades per Llarena. Aquesta decisió podria donar els criteris a seguir per la justícia belga sobre les euroordres. Alhora, el Parlament Europeu podria iniciar altre cop el procediment suplicatori contra tots tres.
Sobre les qüestions prejudicials presentades per Llarena al TJUE respecte Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig, l’advocat general va opinar al juliol que Bèlgica s’havia excedit en denegar l’extradició de Puig i qüestionar la idoneïtat de Llarena. La resposta del TJUE s’ha de produir com a molt tard al març, però la defensa dels exiliats vol introduir nous elements perquè l’alt tribunal europeu els tingui en compte i que s’han conegut després de la vista, com l’espionatge als advocats dels independentistes.
També volen invocar nous arguments perquè asseguren que l’advocat general va introduir aspectes nous que no s’havien debatut en la vista prèvia i que anteriorment i des d’aleshores fins ara s’han dictat sentències que contradiuen la versió de l’advocat general.
D’altra banda, el juliol passat el TGUE va desestimar la demanda de Puigdemont i Comín contra la decisió de l’aleshores president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, de no deixar-los entrar a la cambra europea fins el 13 de gener del 2020. Al setembre es va presentar recurs davant del TJUE, que ara l’ha d’analitzar.
PUBLICITAT
