El Tribunal Suprem ha ordenat repetir el judici contra els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya, presidida per Carme Forcadell, condemnats per un delicte de desobediència per permetre la tramitació de les lleis del “procés”, davant la manca d’imparcialitat de dos magistrats que els van condemnar. Un d’ells és José María Barrientos, president del TSJC.
La Sala Penal ha dictat una sentència que anul·la la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va condemnar els membres de Junts pel Sí (JxSí) a la Mesa del Parlament de la passada legislatura Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó a 20 mesos d’inhabilitació i a pagar una multa de 30.000 euros, i va absoldre l’exdiputada de la CUP Mireia Boya.
El Suprem considera que s’ha vulnerat el dret a un tribunal imparcial dels acusats perquè dos dels magistrats que van integrar el tribunal ja havien exterioritzat en autos previs una presa de postura explícita sobre qüestions que després van constituir objecte essencial del judici.
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 19 d’octubre del 2020 que va condemnar quatre exmembres del Parlament català per delicte de desobediència en relació amb la tramitació d’iniciatives parlamentàries relacionades amb el procés independentista que va concloure amb el referèndum de l’1-O del 2017.
El TS considera vulnerat el dret a un tribunal imparcial dels acusats pel fet que dos dels Magistrats del TSJ català que van integrar el Tribunal d’enjudiciament ja havien exterioritzat en actuacions prèvies una presa de postura explícita sobre qüestions que després van constituir objecte essencial del judici .
Nul·litat del judici
El Suprem declara la nul·litat del judici celebrat en la causa pel que fa als quatre recurrents, que són Anna Simó, Lluís Maria Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, i de totes les actuacions posteriors, i s’han de reposar les actuacions al moment immediatament anterior a aquell, que haurà de ser celebrat amb una diferent composició personal del Tribunal que va dictar la sentència ara anul·lada.
La Sala estima el recurs d’Anna Simó i Castelló, al qual s’adheriren les representacions processals dels també recurrents Lluís Maria Corominas i Díaz, Ramona Maria Barrufet i Santacana i Lluís Guinó i Subirós. A la sentència recorreguda, el TSJ català va absoldre una cinquena acusada, Mireia Boya. Als quatre primers els va imposar 1 any i 8 mesos d?inhabilitació i multa de 30.000 euros a cadascun per delicte de desobediència.
El Suprem ressalta que no hi ha cap dubte, “partint a més de l’acreditada trajectòria professional dels Magistrats que van ser recusats aquí, que qualsevol que hagués estat la seva presa de postura inicial, aquesta hauria pogut modificar-se davant l’existència de nous arguments o circumstàncies , ja sorgissin durant la instrucció de la causa ja a l’acte del judici oral. Però aquesta no és la qüestió”.
El TS subratlla que el dret a ser jutjat per un Tribunal imparcial no se satisfà per la circumstància que els integrants de l’òrgan jurisdiccional competent per a l’enjudiciament, tot i haver exterioritzat ja la seva posició (inicial, provisional) desfavorable per als interessos dels acusats, respecte d’aspectes rellevants en el judici, estiguin capacitats per (i disposats a) modificar-la, en vista de l’existència de noves circumstàncies o argumentacions que els semblin rellevants. El que aquest dret fonamental exigeix és que els integrants del Tribunal compareguin a l’acte del plenari aliens a qualsevol presa prèvia de posició sobre les qüestions essencials que s’hi han de ventilar, desproveïts de qualsevol classe de prejudici valoratiu. “Si fos procedent la metàfora: la partida ha de començar amb el marcador a zero”, assenyalen els jutges.
La Sala ha aplicat al cas la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el dret a un tribunal imparcial, i acorda la nul·litat del judici tenint en compte que dos dels Magistrats que van integrar el Tribunal d’enjudiciament ja havien exterioritzat en actuacions previs estimant l’admissió de la querella, una presa de postura explícita sobre qüestions que després van constituir objecte essencial del judici.
La recurrent Anna Simó i Castelló denunciava la manca d?imparcialitat de dos dels magistrats que van formar part del tribunal d?enjudiciament. En concret, sostenia que el president José Luis Barrientos Pacho, i el magistrat Ramos Rubio, ponent de la sentència, les recusacions del qual van ser rebutjades, van formar part de la Sala que va admetre les tres querelles que, successivament, van donar lloc a la formació de la present causa; i també de la que va desestimar els recursos de súplica interposats contra aquelles decisions.
En aquestes resolucions, molt particularment en la interlocutòria de data 16 de març de 2017, que desestimava un dels recursos de súplica, aquests Magistrats haurien adoptat de manera explícita, segons la recurrent, una presa de posició sobre diverses qüestions de la causa, cosa que suposaria en la seva opinió un inequívoc “prejudici” amb relació a tots o la major part dels arguments defensius, apartant-los de l’exigible imparcialitat objectiva.
PUBLICITAT
