Un jutjat penal condemna Baños a quatre mesos de presó per no respondre les preguntes de Vox en el judici del procés

La sentència no és ferma i encara es pot interposar recurs a l'Audiència Provincial de Madrid.
L'exdiputat de la CUP al Parlament Antonio Baños abans de declarar als jutjats penals de Madrid. / Foto: Andrea Zamorano

11/10/2022

El Jutjat Penal 30 de Madrid ha condemnat l’exdiputat de la CUP, Antonio Baños, a quatre mesos de presó per no respondre les preguntes de Vox en el judici del procés. La magistrada el considera responsable d’un delicte de desobediència comès el 27 de gener del 2019, pel qual Baños també haurà d’assumir el cost del procediment. Tot i això, la sentència no és ferma i encara es pot interposar un recurs a l’Audiència Provincial de Madrid en un termini de 10 dies. Es tracta d’una pena més greu que la imposada a la diputada Eulàlia Reguant, la qual va ser condemnada pel Tribunal Suprem a pagar una multa de 13.500 euros pels mateixos fets.

La sentència sosté que Baños va comparèixer en qualitat de testimoni a proposta de l’acusació popular i, després de prestar jurament de dir la veritat, “es va negar de forma ferma i persistent” a complir l’ordre del tribunal per contestar les preguntes, tot i ser advertit que la seva “passivitat” podia concórrer en una responsabilitat penal.

De fet, el document subratlla que el testimoni semblava que estigués fent “befa” del propi tribunal en un to “graciós” i amb un comportament que el document titlla de “xufla”. “L’acusat no tenia cap intenció de respondre les preguntes de Vox, mostrant-se contumaç i obstinat en la seva negativa i adoptant una actitud de franca rebel·lia”, assenyala la sentència, que també recorda que no li pertocava a ell decidir quines preguntes respondre ni a qui i que, en aquest cas, era qüestió del tribunal.

Per això, la magistrada defensa que al poder escollir en aquest cas “entre pena de presó i multa”, opta per la primera per la “gravetat objectiva dels fets” – que “atempta contra el principi d’autoritat i vulnera el dret de defensa” -, per la negativa de l’acusat en el marc de la més alta instància de l’administració de justícia, i per la desobediència en un judici de “gran repercussió” on la seva conducta tenia una “elevada transcendència” davant de “tota una nació”.

Finalment, recorda que, prèviament, l’acusat va ser sancionat a l’expedient governatiu obert pel Tribunal Suprem amb una multa de 2.500 euros, un fet que “no va tenir cap efecte coercitiu”. Per això la magistrada apunta que “no ignora que la sanció administrativa i la penal no tenen la mateixa naturalesa, però el que sí que resulta manifest és que la multa no va tenir el menor efecte dissuasori i que l’acusat no va aprofitar “la segona oportunitat” que li va ser concedida.

“En atenció al que s’ha exposat, la pena de quatre mesos sol·licitada pel Ministeri Fiscal, propera a la mínima legal, es considera proporcionada”, conclou el document.

PUBLICITAT

Port de Tarragona

PUBLICITAT

PUBLICITAT

banner Repsol

PUBLICITAT

banner URV

Notícies relacionades