El Tribunal Suprem ha donat la raó a un migrant de Ghana a qui la Fiscalia de Barcelona va decretar que era major d’edat, el 2016. L’alt tribunal ha seguit el mateix criteri en altres tres casos de migrants que van ser tractats com a majors malgrat comptar amb documentació que deia que eren menors. Es tracta de tres nois de Mali, la Costa d’Ivori i el Camerun, afectats per dues resolucions de la Fiscalia de Madrid. L’administració no va donar validesa als papers i van quedar fora de la tutela dels serveis de protecció a la infància i l’adolescència.
Aquest reconeixement arriba tard, ja que els seus casos s’han demorat anys a passar al Suprem i ja són efectivament majors d’edat, però l’alt tribunal va dictar al juliol quatre sentències donant-los la raó perquè considera que segueixen tenint “un interès legítim en què es declari” que la resolució administrativa que li va denegar la declaració de desemparament no va ser conforme a dret”.
Són perfils diferents, però tots quatre estaven sense família i van veure com l’administració autonòmica qüestionava els seus documents, bàsicament passaports expedits ja a Espanya per les ambaixades a partir de certificats de naixement sense fotografia ni empremtes dactilars. Els joves van ser sotmesos a proves forenses per determinar-ne l’edat, des de radiografies d’ossos a estudis de la seva dentició, amb què es va concloure que eren més grans.
El Suprem reitera la doctrina fixada al llarg dels darrers anys: no considerar fiables els documents aportats, sense demostrar que siguin falsos o estiguin manipulats, comporta una vulneració del dret d’igualtat i no discriminació davant la llei, basada en l’origen nacional del menor”.
PUBLICITAT
